"UN ALTRE MÓN" ep
Aquí teniu per descarregar el nostre primer treball, consta de 5 cançons compostes durant els primers temps d'Artmònix i creiem que és una bona aposta per donar-nos a conèixer. Ens servirà per buscar concerts i poder participar en concursos però no només això, volem arribar al màxim de gent possible, per aquest motiu us oferim el nostre treball gratuïtament.
No renunciem als nostres drets d'autor però us
els cedim amb les
mateixes condicions que ho faríem si fossin sota llicencia "creative
commons".
ARTMÒNIX - Un altre món (2007)
| Proposta de portada 1 | part1 | part2 |
| Un altre món | lletra | descarregar |
| La vuitena plaga | lletra | descarregar |
| Nit de Sant Llorenç | lletra | descarregar |
| Estius | lletra | descarregar |
| Pell de lluna | lletra | descarregar |
Tu
dius que tot va bé, saps
que això no és pas veritat;
Parles de fer un món
a la mida només dels teus.
Avui vols fer volar els
teus falcons imperials,
en nom d’una bandera, en nom del
tresor negre.
I
mentrestant, hi ha qui només s’ho està mirant.
La teva glòria sona com un huracà.
Ei,
milions d’ànimes no creuen el que dius.
Ei, volem fer una altre món molt millor.
Ei, ja no hi ha més crits silenciats per poder.
Ei, podem fer un altre món molt millor.
Potser no sàpigues que el
que dius tu els condemna.
Somriures de paper, homes
fets només de por.
Nascuts per ser oblidats, marcats
pel seu color
invocaran la sort de
morir contra els teus tancs
Poc a
poc anem descobrint: millor si som diferents.
Trenquem els murs de la por. La gent no ha de
fugir.
Construïm un altre món.
Muntanyes
de foc, piles de ciment,
fulles de cristall, cavalls de metall.
El negre és el color del planeta
en
aquest moment.
Cauen els
soldats de la llibertat,
guanyen
els amics del color marró.
En nom de la felicitat ho extingim tot al voltant.
Columnes de
fum, mantes de quitrà,
líquid
verinós, bojos en el mar.
Inútilment correm sense saber on anem.
Mira al teu
voltant, tot està acabant;
mira
al teu voltant, és d’un roig cremant.
I no ho pots apagar. Això s’ha de canviar.
A poc a poc
ho destruïm tot.
Tot
és un error, no hi ha solució:
som
la vuitena plaga del món
Tot és un error, no hi ha solució.
Som
la pols, som la mort, som l’armagedon
A poc a poc ho destruïm tot:
som
la vuitena plaga del món
Quan era
petit un home em va dir.
Quan
era marrec vaig sentir cantar,
que això es pot salvar, però jo no ho tinc tan clar.
Una cosa
que podria suggerir
per sortir d’aquí, per canviar l’infern
és seguir els senyals, que la natura ens va enviant.
No podem
ser més fills del líquid cru.
No podem ser més dependents
d’un tub.
Que ho controla tot, que ho embruta tot.
Amb el déu
del cel, aquell àngel groc
amb el déu etern, un estel de foc,
ell ens donarà calor, l’energia del futur.
Pluja
d’estels per Sant Llorenç.
Llàgrimes que no vessaré.
La nit avui és especial, me’n vaig i ja no
tornaré.
Si em
busques, pots cridar el meu nom.
Si vols, em pots trobar pel món.
Sé que ja res no serà igual,
no tornarem a ser el que som.
Comiats que costen de pair.
Records que no s’esborren mai.
Instants que es poden atrapar.
El sol m’ajudarà a marxar.
La
vida segueix endavant,
qui dia passa, any empeny.
No sé si mai tindré el seny per dir que et
necessito.
Aquesta nit de sant Llorenç els estels omplen tot el cel.
Una explosió de sentiments.
Dóna’m la mà i apreta’m fort.
Aquesta nit de Sant Llorenç, aquesta nit a
l’Empordà,
en el meu cor la guardaré i la portaré per tot el
món.
Ja fa molt
de temps que no sé res de tu.
La distància ens ha aïllat.
Recordo els estius
que passàvem junts,
els anys no els han esborrat.
Tu em feies
sentir l’únic en el món.
Em
sentia feliç quan et tenia a prop
Tot ha
canviat. És complicat.
Ja no sé on la vida ens portarà.
Avui les
estrelles
m’han portat moments que mai més no tornaran.
No sé si em pots escoltar.
Això és per tu
que em vas ensenyar a viure.
Nits que
passen vora el mar. Paraules d’intimitat.
Res no brilla si no ho veus. Res no torna si no ho vols.
Tot ha
canviat. És complicat.
Ja no sé on la vida ens portarà.
Tot ha canviat molt. És més complicat
Potser no tornaran aquells estius.
Aquells estius...
Sento com
el seu alè es va esvaint i es va perdent.
Sento com dormint en un son se l’endú el vent.
La lluna il·lumina la
estrella que va caient.
Somiant entre dos móns sé que
no
em sent!
El fred em
pren el meu germà.
La lluna es reflexa als seus ulls.
Et tenyeix la cara amb els dits.
Oblidant-se trossos que la nit ja ha reclamat.
Sol m’has
deixat en aquest malvat hivern.
Desitjo abraçar-te i seguir el teu destí etern.
Ploro desconsoladament, t’abraço inanimat.
No podré resistir que te n’hagis anat!
I em quedo
amb tu. No et deixaré perdut.
Vaig néixer amb tu. Aniré on hagis caigut.